Pimiento, guindilla; pebrotera, pebrera, pesteta, coralet
Capsicum spp.
1764 Ros
País Valencià
Pèbre, pimienta: especia aromática que viene de la India Oriental. La pimienta que se hace del pimiento molido, después de seco, se nombra en valenciano, pèbre roig.
[ROS, Carlos (1764): Diccionario Valenciano-Castellano, escrito por Carlos Ros, Notario y Escrivano público, por Autoridades Apostólica, y Real, natural de esta muy Noble Insigne, Lealíssima, y Coronada Ciudad de Valencia. En Valencia. En la Imprenta de Benito Monfort, junto al Hospital de los Estudiantes. Año 1764.] books.google.es
1823 Bory de Saint-Vincent
Andalucía
8. L'ANDALUSIE. [...] Les côtes n'offrent pas moins de sources de richesses, et les pêcheries d'Anchois et de Thons [atunes] y rivalisent avec celles de Provence; les melons les plus parfumés, la pastèque [sandía] et d'autres cucurbitàcées, des Oignons sucrés d'un volume extraordinaire, de l'ail dont on exporte le superflu, des pimens piquans ou doux, la garbance ou Pois-chiche, des figues qu'on mange fraîches ou desséchées, avec des olives diversement préparées, les plus grosses et les meilleures connues, couvrent les marchés des villes. La plupart des poissons d'eau douce du reste de l'Europe se retrouvent dans les rivières de l'Andalousie où les Esturgeons du Guadalquivir y atteignent une taille démesurée. [...] (p.307)
[BORY DE SAINT-VINCENT, Jean-Baptiste (1823): Guide du Voyageur en Espagne, par M. Bory de Saint-Vincent, correspondant de l'académie de sciences, l'un des officiers supérieurs anciennement attachés au dépôt de la guerre, et aide-de-camp de son excellence le duc de Dalmatie, durant la dernière guerre d'Espagne (1808 a 1813). Louis Janet, librairie, rue Saint-Jaques, n.º 5. Paris. 1823.] books.google.es
1845-1850 Madoz
País Valencià
ALBERIQUE (part. Jud., Valencia) [la Ribera Alta, València]: También se cosechan en abundancia aceite, algarroba, trigo, maíz, frutas, melones, pimientos apetecibles por lo grandes y dulces, alfalfa, hortaliza y legumbres.
ALDAYA [Aldaia, l'Horta Sud, València]: Producciones: trigo, algarrobas, aceite, vino, seda, cáñamo, toda clase de hortaliza, en particular muchos pimientos, y diversas frutas, siendo los melones muy estimados por su exquisito sabor.
Castilla y León
ALBILLAS [río Arbillas, afluente del Tiétar, discurre por Ávila]: Da movimiento a diferentes molinos harineros de Poyales del Hoyo, y a otros de pimiento.
Extremadura
ALDEANUEVA DEL CAMINO [municipio de la comarca Valle de Ambroz, Cáceres]: Hay 80 oficinas que se llaman ‘sequeros’, para resecar el pimiento en rama antes de llevarlo a los molinos. [...] Producciones: la de cereales es muy escasa, pero en cambio, es abundantísima la de pimiento, vino y frutas de todas clases; es regular la de lino, aceite, seda, legumbres, bellota, castañas y heno.
Murcia
ALGUAZAS [municipio de la Vega Medai del Segura]: En todo el término no se hallan sino dos cabezos [?] que sirven para secar las cosechas de panizo y pimiento. [...] Produce trigo, cebada, maíz, pimiento, habichuelas, patatas, aceite, seda, frutas, ganado.
Andalucía
AGUILAR DE LA FRONTERA [antiguo partido judicial de la comarca Campiña Sur, Córdoba]: El comercio consiste en la exportación de la hortaliza a los pueblos inmediatos, y el aceite, vino, trigo y pimientos secos a Sevilla, Málaga, Cádiz y los puertos.
ALGECIRAS [ciudad del Campo de Gibraltar, Cádiz]: [En una tabla] Mercancías de que se componían los cargamentos de los buques entrados: Aceite de olivo, aguardiente, algodón hilado, almendrón, alpargatas, arroz, azúcar, bacalao, botones de seda, cacao, café, canela, cañamazo, caoba, cebada, cecina, cintas de algodón, colonia, cregüelas [creas o crehuelas], cueros al pelo, dinero, encage, felpas de seda, habas, hierro, higos secos, jabón, maíz, mantas o cobertores, medias de algodón, muestras de quincalla, paños, pañuelos de seda, papel, pasas, pelo de camello, pimiento molido, plomo en munición, productos químicos y farmacéuticos, queso, sarga de seda, seda torcida, tablas y tablones de pino, tafetán, tela de seda para chalecos, tela de lana, tela de algodón, terliz, trigo, vino, efectos varios.
[MADOZ, Pascual (1845-50). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Imprenta de D. Pascual Madoz. Calle de Jesús y María, núm.28 & Est. Tipográfico-Literario Universal, Calle de la Madera baja, núm.4. Madrid.] 1845: Tomo I (ABA-ALI), Tomo II (ALI-ARZ); 1846: Tomo III (ARR-BAR), Tomo IV (BAR-BUZ), Tomo V (CAA-CAR); 1847: Tomo VI (CAS-COR), Tomo VII (COR-EZT), Tomo VIII (FAB-GUA), Tomo IX (GUA-JUZ), Tomo X (LAB-MAD); 1848: Tomo XI (MAD-MOS); 1849: Tomo XII (NAB-PEZ), Tomo XIII (PIA-SAZ), Tomo XIV (SEA-TOL), Tomo XV (TOL-VET); 1850: Tomo XVI (VIA-ZUZ). Consultas online: diccionariomadoz.com1916 Enric Ribés i Sangüesa
País Valencià: Castelló de la Plana
(La Magdalena.) Completa este cuadro la degollació dels inocents, vullc dir, la matança y pelamenta de pollastres y conílls; y els frexitonéts d' anguiles, pernilét, cansalá vinaeta, caragòls de montanya, llonganiçetes, botifarronets de la Binsa, magrets y costelletes de cèrdo y de cabrit, alléts, cebeta, pesoléts, fesòls carícs, tavelles y carjoferes, etc., sinse faltar les ensalaetes de ansisam y andivia, olivetes del cuquello y vèrdes (sanseres y trecáes) en saborija, la tollineta, çorra grasoneta [tonyina de sorra, plat típic] y el imprescindible all y óli, per-a la rostimenta de les chulles de borrego. Els mes modests y els mes pòbres, li tiren en bala al arroçét en ganya d' abaéjo, als talpóns y rates d' hòrta, a algún gát casolá y als caragolets plans en salsa carregaeta de coralét [pesteta]. [...] (p.24, pdf 1)
(El mestre Geperudét.) 'Pòbre, Salso, sempre m' enrecordaré d' éll! Encarqa 'm se represente en aquella bateta cuadros grans, de colórs (en una 'specie de culero en mitg l' esquena, per a enfundar el cóno truncát de la seua gèpa), y un cordó d' estám, en borldes negres, per-a sugectárla per la cintura y un barretét de púnt de calça, com si portára 'l cap dins d' una pebrera vèrda. [...] (p.41, pdf 1)
(Eleménts de la sèrie alcohólica. Nocturnos.) (Merequildo) cantánt socarronamént y en aire de andante maestroso:
"La marusiña está... / y el marusiño no sabe nada." / ... / Y al tabernácul vá anár / menjánt sardina y pebrera, / l' ardenta sét vá apagár / y la bóta vá buidár / chuplánt com la sangonera / al despertár. (p.195, pdf 2)
[RIBÉS Y SANGÜESA, Enrich (1916): Cuadros de Costúms Castellonénchs, en aditament de tipos de la tèrra (en serio y en broma). Obra premià per unanimitat en los Jochs Florals de lo Rat-Penat celebrats en Valencia el dia 31 de agost del any 1915. Imp. Hijos de J. Armengot. Castellón.] repositori.uji.es (2 pdf)
1920 José Pascual Tirado
País Valencià: Castelló de la Plana
Per cert que l'altre dia fregant-li en una çamarra vella tant li va fregar en podeldoc* que la va encendre en flama... Vallgue que jo que estava llavant el piso li vaig soltar el poal, que si no la pobreta mor torrá com una pebrera. [...]
*Bàlsam d'Opodeldoch: preparat aglènic antic, obtingut dissolent sabó d'oli d'oliva en alcohol a 80º i afegint-hi càmfora, amoníac i essències de farigola i de romaní.
[PASCUAL TIRADO, José (1920): De la Vida Castellonera: El Nadal de un remendó. pp.235-242. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número VIII. Diciembre de MCMXX. Castellón.] castellonenca.com
1921 Francisco Baidal Llosá
País Valencià: Castelló de la Plana
Ma mare está ahí en la taula dels alls i les pebreres, i mon pare dormint. [...]
[BAIDAL LLOSÁ, Francisco (1921): ¿Com tres..? ¿qué quantes? (Pasatemps rellamp). pp.121-127. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número XII. Abril de MCMXXI. Castellón.] castellonenca.com
1921 José Pascual Tirado
País Valencià: Castelló de la Plana
Raboseta es un xiquet que té, quan el coneixem, tretze anys. No te més bens que la creu del front. A ningú l' interesa son nom ni apellides, ni a on va ni de aon ve; a ell tots el coneixen per Raboseta; i Raboseta va, i Raboseta torna. [...] En la barriada, ja 'l coneixen: Carabassa al forn, cacau torrat, un tros de coca de remostrons mes que sigue, un cantelló de prim, de tot lo que les veínes tinguen en la ma, quan ell s' arrime, d' alló tindrá i menjará Raboseta; que el pillet se fa de voler, pues sabent-ho com ho sap, fará el gracios ficant-se mig moniato dins lo bocí fent caraces i xuplant-se els dits mostosos; atra vegada, s' untará la cara, fins els ulls, d' oli i pebre roig del prim, mentrestant engaldix i botege de goig... ¡quan sap fer-les riure el guilopo i dixar-les ab ganes de que li 'n guarden atra volta!
[PASCUAL TIRADO, José (1921): De la Vida Castellonenca: Raboseta. pp.220-224. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número XV. Julio de MCMXXI. Castellón.] castellonenca.com
2023 Francesc Bellmunt
País Valencià: Maestrat
Un arqueòleg del Maestrat, parlant de com aplicar una protecció natural als ganivets, ens comenta una anècdota amb una pesteta:
Imagineu, a mí me va passar, una vegada, un cas curiòs: Me van acobidar a una pesteta coenta, una pesteta amb vinagre, sabeu? (no sé com li dieu al vostre poble, un bitxo, crec que en castellà se diu 'una guindilla'), me trac la meua navalleta, de carboni sense patinar, la tallo, me la minjo, l'eixugo, me la fico a la borxaca, i al ap d'un hora, la trac (un hora!) i s'havie rovellat completament, rovellat que havie creat, inclús, ixos puntets, ixos nòduls de rovell... L'altra prova ha de ser en pesteta, me penso. Ho dic perquè ha de ser un procés controlat. [...]
[BELLMUNT, Francesc -arqueòleg- (2023): Crear pàtina protectora als ganivets d'acer al carboni. Buschcraft de Carrasca.] youtube.com
www.jacint.es - portellweb@yahoo.es
Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà