Palmeras, palmas [algunas], cocotero; palmeres
spp.
ss. XV/XVI Glossario
General
datil cheiron sust. Dátil cultivado en la región de Cairo de Egipto
dia fenicon v. diafenicon
diacameron sust. Electuario cuyo ingrediente principal es la carne y huesos de los dátiles (Herrera) El nombre de esta medicina significa “que restaura de la muerte a la vida”: “Diacamereon [sic] idest ducens hominem de morte ad vitam” (Antidotarium Nicolai, L1525, 251v)
diafenicon, diafinicon sust. Electuario cuyo ingrediente principal son los dátiles (Herrera)
espatula verde sust. Palma, planta de la familia de las arecáceas; Phoenix dactylifera
nuez inda sust. Coco, fruto del cocotero; Cocos nucifera
vnguento sust. Medicamento compuesto, de consistencia intermedia entre aceite y emplasto, que se aplica exteriormente (Herrera) [...]
vnguento diafinicon Ungüento hecho con ramas de palma: “Et dicitur diafinicon a dia. quod es confection & finicon. idest dactylus quasi confectio siue vnguentum de dactylis. & dicitur diafinicon non quia dactylus intret confectionem huius vnguenti. sed quia conficitur cum ramis palme” (L1525, 76v)
Vol. 71, No. 1, Spring 2017, Romania Mediterranea IV: Saladino Ferro d'Ascoli, Compendium aromatariorum (ca. 1450); Alonso Rodríguez de Tudela, El compendio de los boticarios (1515) -traducción castellana-; A Compendium for Apothecaries. (Glossario según el Diccionario herbario de textos antiguos y premodernos de Capuano, 2017: brepolsonline.net)
1823 Bory de Saint-Vincent
Portugal meridional
2. VERSANT IBÉRIQUE
LUSITANIQUE. [En fe de erratas] [...]
Vers les côtes, et surtout dans la partie méridionale du Portugal, la végétation
prend un caractère qui la rapproche considérablement de celle des îles
Atlantiques, et depuis les monts de Cintra et les Cémas de Ourem, jusqu'au cap
Saint-Vincent, on rencontre un grand nombre de plantes que les botanistes
avaient jusqu'ici supposées propres aux Açores, à Madère, et même aux Canaries;
la datte [dátil]
y mûrit en abondance; l'Oranger et le Citronnier [limonero]
y sont comme naturalisés. On remarque que les végétaux américains s' y répandent
avec facilité. [...] (p.203)
Sistema Bético
4. VERSANT BÉTIQUE. [...] Dès la Caroline, de longues haies d'Agaves bordent toutes les propriétés; les Dattiers, se multipliant, indiquent de loin, au-dessus des bois d'oliviers qu'ils dominent, le point où se trouve le Cortijo (la Ferme), qu'environnent ces bois. [...] (p.212)
Madrid: jardín botánico
5. NOUVELLE CASTILLE. [...] Aussi avons-nous remarqué que lorsque les Cactes et jusqu'aux Datiers sont cultivés en pleine terre, dans le jardin de botanique de Madrid, où un petit nombre de végétaux ont besoin de la serre chaude, l'Ananas n' y réussit point et n' y porte jamais de fruits, à quelque température qu'on élève les baches dans lesquelles on le cultive. Ce végétal se plaît dans les régions basses ou du moins fort peu élevées au-desus du niveau des mers. Ce n'est pas le climat, c'est l'élévation dans l'atmosphère qui prive la capitale de l'Espagne de l'un des fruits les plus délicieux que nourrissent les régions inférieures des pays chauds. (p.286)
País Valencià
10. ROYAUME DE VALENCE. [...] Là se mêlent à la plupart des arbres fruitiers des contrées boréales de l'Europe, la vigne de ses parties tempérées; le Caroubier, l'Orangier, l'Olivier, le Mûrier et le Grenadier de ses régions chaudes; avec la Canne à sucre asiatique, et le Dattier africain. Ce dernier y devient même une source e révenu assez considérable, soit par ses fruits qu'on dessèche pour en exporter quelques quantités, soit par ses feuilles qui s'expédient dans toute l'Espagne, où les processions en consomment prodigieusement, particulièrement aux solennités de la fête des Rameaux. (p.318)
Andalucía: Córdoba
29. PROVINCE DE CORDOUE. [...] (La Mesquita) avec des allées d'Orangers toujours chargés de fleurs ou de fruits, e pres desquels ceux des tuileries seraient des arbustes, dominés par quelques Palmiers qui balancent majestueusement lesurs têtes au-dessus de l'édifice, il ne manquera plus rien à la ressemblance du tableau. [...] (Dans la visite de Joseph) le peuple se pressait en foule autour du cortége: lorsqu'on parvint à l'entrée de la cour, l'aspect de ses murs antiques et d'une construction orientale, de ses palmiers africains ombregeant la verdure des orangers qui mêlaient le parfum de leurs fleurs à celui de la fumée échappée des encensoirs, et dans les branches desquels voltigeaient mille rubans ou des drapeux de toutes les coleurs. [...] (p.556 y p.557)
Andalucía: La Carolina (Sierra Morena, Jaén)
30. PROVINCE DE JAEN. [...] La Caroline est un lieu charmant où l'on commence à trouver aux campagnes cet aspect africain que n'offre pas encore la Manche; les rues y sont coupées à angles droits, les propriétés enceintes de haies d'Agave et les jardins remplis de Nopals et de Dattiers. (p.567)
País Valencià: Elx (Baix Vinalopó, Alacant)
35. PROVINCE D'ALICANTE. [...] Elche (Illici), petite ville située dans l'une de campagnes les plus fertiles de la Péninsule, renommée par les bois de Palmiers Dattiers qui l'ombragent, et dont on trouve une plus grande quantité dans ce lieu, que n'en purrait offrir ensemble toute le reste de la Péninsule. (p.590)
Illes Balears: Mallorca
51. PROVINCE DE PALMA, OU LES ÎLES BALÉARES. [...] La montagne est couverte de bois d'oliviers sauvages [ullastres]: le reste du pays fournit abondamment d'excellens vins et de l'huile dont on exporte une certaine quantité, du grain qui se consomme dans le pays, du chanvre, du lin, de la soie, du safran, des dattes, des grenades, des oranges et citrons, des amandes et des figues sèches, des câpres [alcaparras], avec une multitude d'autres fruits et de légumes d'excellente qualité. (p.634)
[BORY DE SAINT-VINCENT, Jean-Baptiste (1823): Guide du Voyageur en Espagne, par M. Bory de Saint-Vincent, correspondant de l'académie de sciences, l'un des officiers supérieurs anciennement attachés au dépôt de la guerre, et aide-de-camp de son excellence le duc de Dalmatie, durant la dernière guerre d'Espagne (1808 a 1813). Louis Janet, librairie, rue Saint-Jaques, n.º 5. Paris. 1823.] books.google.es
1845-1850 Madoz
País Valencià
ALICANTE [Alacant, provincia]: (En Elche) descollando entre los olivos aquella multitud de palmas que ocultan los edificios y las torres de la villa. [...] (En Elche) se coge con abundancia aceite, vino, trigo, alfalfa, palmas, dátiles, algodón y cuanto la vista, el olfato y el paladar pueden apetecer.
[MADOZ, Pascual (1845-50). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Imprenta de D. Pascual Madoz. Calle de Jesús y María, núm.28 & Est. Tipográfico-Literario Universal, Calle de la Madera baja, núm.4. Madrid.] 1845: Tomo I (ABA-ALI), Tomo II (ALI-ARZ); 1846: Tomo III (ARR-BAR), Tomo IV (BAR-BUZ), Tomo V (CAA-CAR); 1847: Tomo VI (CAS-COR), Tomo VII (COR-EZT), Tomo VIII (FAB-GUA), Tomo IX (GUA-JUZ), Tomo X (LAB-MAD); 1848: Tomo XI (MAD-MOS); 1849: Tomo XII (NAB-PEZ), Tomo XIII (PIA-SAZ), Tomo XIV (SEA-TOL), Tomo XV (TOL-VET); 1850: Tomo XVI (VIA-ZUZ). Consultas online: diccionariomadoz.com1851-1857 J. Oriol Ronquillo
Diccionario
ABANICO. Instrumento que sirve para agitar el aire. [...] Además de los abanicos de chimenea y de los grandes abanicos de cartón o de palma suspendidos en los techos de los comedores de ciertas casas, debemos hacer mención a los abanicos de cartón fabricados en Barcelona.
[RONQUILLO, José Oriol (1851-1857). Diccionario de materia Mercantil, Industrial y Agrícola, que contiene la indicación, la descripción y los usos de todas las mercancías. Imprenta de D. José Gaspar, calle de Cervantes, 3. Barcelona.] 1851: Tomo I (AAB-CAU); 1853: Tomo II (CAV-FUL); 1855: Tomo III (FUL-ORT); 1857: Tomo IV (OSF-ZUM, e índice de todas las entradas)
1916 Enric Ribés i Sangüesa
País Valencià: Castelló de la Plana
En el Gráu vivíen aquells mariners, en unes barraques de canyes y senill (próp d' una torre entre palmeres), com també dels almacens de sál y d' órdi y canems, propietát de don Visènt Tirado, y ¡del Pinar! ¡del nòstre Pinár! [...] (p.17, pdf 1)
(La Magdalena, la rifa dels Rollos.) Com a complement d' este porrat o lo que siga, en unes taules xicotetes de fusta de pí albar, venen rollets d' aiguardent y llaoretes [matafaluga], figues albardáes, bunyóls, pastisets de péix y de confitura de moniato y de cabello d' anquel, y de crema y de armela, y chufes, tramuçets y cacahuets; y torrats y castanyes y abellanes y dátils; y aiguardentet (sec y dolç) y canya y marrasquí [aiguardent de cirreres amargues]; y ron y conyác y mistèla y vins de moscatéll y negre abocaet; coronant estes transaccions comercials, al aire lliure o explotació del públic de galería, els barquilleros. [...] (p.29, pdf 1)
(Práctiques d' Art Culinari.) També 'n Lledó, com en l'ermitòri de la Madalena, tenen la gran tupinamba bucòlica els protagonistes y principáls actórs de la funció relligiosa; y mentrimentres en la sala del primer pis de la casota del costát de l' ermita li peguent de valent a la paella y demés acompanyants mengívols, y per la vesprá als dolços variáts y suculents, y als geláts de mantecáo, fresa, llimó, aigua canellona [o caellona, feta amb malta, sucre, llima i canella] y a la horchata de chufa y armela... Carmela y etcétera, etc, el públic de les butaques delantères y de la casòla, badallen o s' acontenten en l' oloreta del suquét, o roseguen castanyes séques, o mengen torráts [cigrons torrats] o abellanes, o dátils de Giripa. [...] (p.55, pdf 1)
(La provesó del Córpus. Les grupes.) El pás de aquélla cabalgata y cabalgadures, de aquélles parelletes amoroses, de aquélles grupes, de remembrança musulmana, que a Castelló el transportaben a Féz, o a Marruecos y el féren rebrotár en mitg del antic palmerál de Burriana, en mitg dels tarongérs de ésta tèrra de la Plana, en aquélls moments tradicionáls y típics, firmant també un átre Cuadro digne del pincéll de Cusáchs. [...] (p.135, pdf 1)
(La provesó del Córpus. La Mare de Déu de la burreta.) Un cuadro xicotét, pero de mérit, com una miniatura de Ticiano o de Vinci, éra el de La Mare de Deu de la burreta. Una xiqueta xicoteta, vestida de María Santísima, en un Ninyo Jesús en sos braços, mirantlo en grant carinyo, y Joano el tramucér vestít de Sant Joseph y el sinyó Pere el datilero vestít de ángel, imitánt la fugida a Egipte, donaben a ésta festa de costúms els tòcs dels pintórs dels primérs llènços de la época del Renaiximent. [...] (p.136, pdf 1)
(Eleménts de la sèrie alcohólica. Nocturnos.) A les sét del matí ixqué Merequildo de sa casa... ¿compungít? ¡cá, hòme, cá! en nóus arrestos bodegonáris, en la rúa en la má esquèrra y les vares cardadores en la dreta, y en els calçotéts y la camisa més blánchs que la cárn de un cóco d' América per la párt de dínts y la gorreta posá a lo pincho, com si fora un sanadór de porcelléts, y fént un corte de manga a la dòna y als manyofles que la rodejáben, s' en aná camí de la bodega, róig com un perdigót, cantánt socarronamént y en aire de andante maestroso. (p.195, pdf 2)
[RIBÉS Y SANGÜESA, Enrich (1916): Cuadros de Costúms Castellonénchs, en aditament de tipos de la tèrra (en serio y en broma). Obra premià per unanimitat en los Jochs Florals de lo Rat-Penat celebrats en Valencia el dia 31 de agost del any 1915. Imp. Hijos de J. Armengot. Castellón.] repositori.uji.es (2 pdf)
1920 Gaetà Huguet
País Valencià: Castelló de la Plana
Si de la nostra Tèrra desapareguesesn les fites geográfiques y ab elles les altívoles palmeres que besen lo blau del Cel, y Penyagolosa ab ses neus y pins, y el Mongó ab ses matisses oloroses, y així mateix de nostres planures mediterranies fugisen los horts de taronjers de fulles esmeragdines y albes flors nupcials, encara hi romandría son viu llenguage.
[HUGUET, Gaetà (1920): Fraseología valenciana. pp.26-27. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número primero. Mayo de MCMXX. Castellón.] castellonenca.com
1920 José Pascual Tirado
País Valencià: Castelló de la Plana
Aixina anave cavilant Sènto sentat a la porta de la seua barraca, tenint per cadira un tronquet de palmera, i aixina se li pasaven les hores contemplant aquell fesolar, que ja començave a pedre la fulla tota engroguida... La major llástima del mòn. [...]
[PASCUAL TIRADO, José (1920): De la Vida Castellonera: Coses de la 'regá'. pp.213-216. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número VII. Noviembre de MCMXX. Castellón.] castellonenca.com
1920 Joaquim Garcia Girona
País Valencià: Castelló de la Plana
Tots ploren... Les palmeres del vent al remoreig / llurs verds palmons inclinen en só de melengia. [Joaquim Garcia Girona (1867-1928), mossèn i poeta nascut a Benassal.] [buscar el poema]
[FERRANDIS Y LUNA, Salvador (1920): 'Seidia', la Walkyria del Maestrazgo. pp.217-220. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número VII. Noviembre de MCMXX. Castellón.] castellonenca.com
1921 Ricardo Carreras
País Valencià: Castelló de la Plana
Ahora estas casitas de la menestralía cuelgan los vetanucos rasgados en sus fachadas (tal vez los balcones combados de tallada madera y balaustres torneados), con unas tellizas, unos cobertores de percal lustrosos, todos estampados de floripondios y tracerías con orlas de escarolados rodapiés de coco [?], blanocs, muy blancos. [...]
[CARRERAS, Ricardo (1921): Crónicas y recuerdos del Castellón 'ochocentista': Fiestas callejeras. pp.117-120. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número XII. Abril de MCMXXI. Castellón.] castellonenca.com
www.jacint.es - portellweb@yahoo.es
Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà