Naranjos, mandarinos, azahar, agua naja; tarongers, mandariners

Citrus x sinensis et Citrus reticulata


Pantalla anterior


1628 Tassas

Reino de Castilla

Torneros:

[...] Cada par de bolas atareadas como naranja, tres quartos. [hoja 27]

[TASSA DE LOS PRECIOS A QUE SE HAN DE VENDER LAS MERCADERÍAS Y OTRAS COSAS DE QUE NO SE HIZO MENCIÓN EN LA PRIMERA TASSA, Y REFORMACIÓN QUE AORA SE HA HECHO POR LOS SEÑORES DEL CONSEJO, EN ALGUNOS PRECIOS QUE SE PUSIERON EN ELLA. Con las declaraciones de algunas dudas que se han ofrecido sobre la observancia de la Premática que se publicó en treze de Setiembre de mil y seiscientos y veinte y siete años, con la primera Tassa. Madrid. 1628.] google.es/books


1653 Almoneda

País Valencià: València

Dictis die et anno [vi martij anno a nativitate Domini MDcliij]. Anno et en presencia dels notari y testimonis infrascrits personalment constituit Vicent Benet corredor de coll public de la present ciutat de Valencia medio iuramtento per aquell prestat en ma y poder de dit e infrascrit notari, dix e relacdio feu ell de orde y commissió de Juan de Urbina Almesquer habitador de Valencia tudor y curador del fill y hereu de Frances Moliner Puñaler segons consta de dita Tutela cura y herencia ab son ultim testament rebut y publicat per lo dit notari infrascrit en dos y en quatre de janer propasat haver subhastat en publica Almoneda ço es los bens de la botiga de dit diffunt en la casa de aquell y los demés bens en lo mercat de la present ciutat en differents dies y venut los bens seguents de dita cura y herencia a les persones seguentes com a mes de preu donants per los preus seguents: [...]

Ittem a Domingo Cobos Almesquer vint y sis ampolles de vidre de tenir aygues de olors de les quals les sis son grans y les altres michanseres y delles les quince plenes de aygua nafa que sera setanta lliures de aygua poc mes o menys y algunes estan gastades per quatre lliures, dotse sous y dos dines. [...]

(Nota: La R. Academia registra la locución 'agua de nafa' como murciana. 'Nafa', azahar. Etimológicamente equivale a olor. También se presenta la forma 'naf'.) [Al dcbv, NAFA: flor de taronger, cast. 'azahar'. S'usava en combinació amb 'aigua' (aigua nafa o aigua de nafa).

[JULIÁ, Eduardo (1921): Almoneda e inventarios valencianos. pp.12-19. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número IX. Enero de MCMXXI. Castellón.] castellonenca.com


Ittem al mateix Cobos catorse ampolles de vidre de a canter de les quals les dotse están plenes de aygua nafa per deu lliures y deu sous. [...]

[JULIÁ, Eduardo (1921): Almoneda e inventarios valencianos. pp.38-39. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número X. Febrero de MCMXXI. Castellón.] castellonenca.com


1764 Ros

País Valencià

Taronja, con la o aguda, naranja, fruta. Taronjèr, naranjo: el árbol que produce las naranjas. Taronjes, con la o aguda, naranjas.

[ROS, Carlos (1764): Diccionario Valenciano-Castellano, escrito por Carlos Ros, Notario y Escrivano público, por Autoridades Apostólica, y Real, natural de esta muy Noble Insigne, Lealíssima, y Coronada Ciudad de Valencia. En Valencia. En la Imprenta de Benito Monfort, junto al Hospital de los Estudiantes. Año 1764.] books.google.es


1823 Bory de Saint-Vincent

Portugal meridional

2. VERSANT IBÉRIQUE LUSITANIQUE. [En fe de erratas] [...] Vers les côtes, et surtout dans la partie méridionale du Portugal, la végétation prend un caractère qui la rapproche considérablement de celle des îles Atlantiques, et depuis les monts de Cintra et les Cémas de Ourem, jusqu'au cap Saint-Vincent, on rencontre un grand nombre de plantes que les botanistes avaient jusqu'ici supposées propres aux Açores, à Madère, et même aux Canaries; la datte [dátil] y mûrit en abondance; l'Oranger et le Citronnier [limonero] y sont comme naturalisés. On remarque que les végétaux américains s' y répandent avec facilité. [...] (p.203)

Sistema Bético

4. VERSANT BÉTIQUE. [...] Aussi les villes sont-elles, au temps de la floraison de ces arbres, embaumées par le parfum des bouquets de l'Oranger et du Citronner. L'un et l'autre composent quelquefois des bois d'une étendue considérable; et lorsque leur verdure disparaît presque tout entière sous la multitude des fleurs éblouissantes qui s'épanouissent le long de chaque rameau, le versant Bétique devient une région embaumée. [...] (p.213)

Asturias

2. LES ASTURIES. [...] Le grain, le Maïs et les légumes sont les principales ressources du pays, d'où l'on exporte beaucoup de châtaignes. On y cultivait autrefois quelques Orangers; mais on a renoncé à ces arbres sujets à geler, et même à la Vigne; toujours comme en Bretagne et en Normandie, la campagne est couverte de Pommiers dont les fruits produisent une telle quantité de cidre, qu'on en exporte pour les Amériques le surplus de la consommation. (p.265)

Murcia: valle de Ricote o valle morisco (comarca histórica)

9. ROYAUME DE MURCIE. [...] Le long de la Ségura, dans cette partie mitoyenne de son cours qu'on appelle vallée de Ricote, le voyageur se croirait dans un nouvel Eden: c'est un verger continuel d'Orangiers, de Cédrats, de Limons, de Grenadiers, qui donnent une quantité de fruits suffisans pour la consommation locale et pur l'exportation. On y parcourt des bois de Mûriers; le Figuier perce les fentes des rocs, et la végétation la plus vigoureuse brille partout où le moindre suintement d'eau vient humecter le sol et la pierre ellemême. (p.315)

País Valencià

10. ROYAUME DE VALENCE. [...] Là se mêlent à la plupart des arbres fruitiers des contrées boréales de l'Europe, la vigne de ses parties tempérées; le Caroubier, l'Orangier, l'Olivier, le Mûrier et le Grenadier de ses régions chaudes; avec la Canne à sucre asiatique, et le Dattier africain. Ce dernier y devient même une source e révenu assez considérable, soit par ses fruits qu'on dessèche pour en exporter quelques quantités, soit par ses feuilles qui s'expédient dans toute l'Espagne, où les processions en consomment prodigieusement, particulièrement aux solennités de la fête des Rameaux. [...] (p.318)

Catalunya

11. PRINCIPAUTÉ DE CATALOGNE. [...] Des grains de toute espèce, dont la quantité ne suffit cependant pas à la consommation; du riz, des vins de plusieurs qualités, dont l'excédant de l'exportation se brûle en eaux-de-vie [aguardiente]; d'excellentes huiles, des fruits exquis, tels que des figues et des oranges, du lin, du chanvre [cáñamo], la garance [Rubia tinctorum], du liége [corcho], de la barille, de la soude, et jusqu'à des noix [nuez] et des noisettes [avellanas], qu'on transporte au dehors, sont les principales richesses du sol. (p.321)

Galicia: Padrón (La Coruña)

3. PROVINCE DE LA COROGNE. [...] El Padron, situé dans une plaine riante où le laurier verdoie déjà avec quelques orangers à peu d'élévation au-dessus du niveau de la mer. (p.404)

Madrid

19. PROVINCE DE MADRID. [...] Cependant divers végétaux des pays chauds y existent, et dans quelques bonnes expositions de la banlieue on trouve des olivers, et l'orange mûrit. (p.473)

Andalucía: Sevilla

26. PROVINCE DE SÉVILLE. [...] L'Alcazar, ancien palais de rois maures, réparé et embelli par Pierre-le-Cruel et par plusieurs de ses successeurs, est encore un monument remarqueable; habitation singulière par le mélange de ce que le goût offre de plus moderne et de plus ancien, de plus européen et de plus arabique, par les jardins surtout dont la symétrie et les allées carrelées, les jets d'eaux jaillissans entr eles jambes des promeneurs et des promeneuses, les orangers magnifiques, les fleurs rares et odorantes, et les vieux ifs taillés en chevaliers errans. [...] Un aqueduc, appelé Caños de Carmona, fournit d'abondantes et excellentes eaux dans toutes les maisons; celles-ci offrent un genre de cours appelé 'Patio', qu'on ne retrouve guère qu'à Xérès, Cadiz, Malaga, Grenade, Cordoue, et dans quelques bourgades riches du reste des Andalousies. Ces Patio, placés au cente de l'habitation, séparés de la rue par une sorte de vestibule, entourés de colonnes derrière lesquelles règnent des appartemens d'été, pavés en marbre avec un jet d'eau et un bassin rempli de poissons rouges au centre, dominés par une galerie autour de laquelle règnent les appartemens du premier étage, quelquefois plantés d'orangers dans les angles, sont garantis de srayons du soleil par une toile appelée 'vela', qu'on arrose durant le jour: ce qui entretient une fraîcheur d'autant plus sensible, qu'il fait plus chaud dans les rues. On reçoit dans le Patio, on y prend le thé et surtout le chocolat: ceux-là qui onte eu le bonheur d'être admis dans l'intérieur des bones maisons de Séville, peuvent seuls se faire une idée du charme des soirées qu'on passe dans le Patio avec ces excellents et sptirituels Andalous, avec ces Andalouses, aussi enjouées que jolies, qui la plupart princent de la guitare et chantent à ravir, ou se font remarquer par les saillies de leur brillante et rapide conversation. (p.526 y p.528)

Andalucía: Málaga

28. PROVINCE DE MALAGA. [...] (Malaga, capitale.) On en exporte surtout des fruits secs [pasas?] pour la valeur de plus de trois millions de piastres [1 piastra = 20 reales], de l'huile pour près d'un million, des vins très-renommés pour des sommes encore plus considérables, et dont la quantité s'élève à près de quarante mille pièces, outre des Anchois, du Thon préparé, du Sumac, de la cire, des oranges et du coton. La ville, sans être bien percée ou fort bien bâtie, n'en est pas moins assez belle. Le quartier de l'Alaméda, promenade intérieure plantée d'Organgers et de Lauriers-roses, et voisine du port, est fort joli et habité par les plus riches négocians. (p.545)

Andalucía: Córdoba

29. PROVINCE DE CORDOUE. [...] Cette ville (Cordoue), extremement ancienne, a été très-forte et fut la capitale de pussans rois maures. Ceux-ci y possédaient un palais dont on voit quelques ruines avec des jardins, où l'on montre encore des orangers qu'on assure avoir été leurs contemporains. [...] (La Mesquita) avec des allées d'Orangers toujours chargés de fleurs ou de fruits, e pres desquels ceux des tuileries seraient des arbustes, dominés par quelques Palmiers qui balancent majestueusement lesurs têtes au-dessus de l'édifice, il ne manquera plus rien à la ressemblance du tableau. [...] (Dans la visite de Joseph) le peuple se pressait en foule autour du cortége: lorsqu'on parvint à l'entrée de la cour, l'aspect de ses murs antiques et d'une construction orientale, de ses palmiers africains ombregeant la verdure des orangers qui mêlaient le parfum de leurs fleurs à celui de la fumée échappée des encensoirs, et dans les branches desquels voltigeaient mille rubans ou des drapeux de toutes les coleurs. [...] (p.554, p.556 y p.557)

Murcia

33. PROVINCE DE MURCIE. [...] Les mûriers font, avec des orangers et autres fruits, la principale culture des environs de Murcie. (p.581)

Illes Balears: Mallorca

51. PROVINCE DE PALMA, OU LES ÎLES BALÉARES. [...] La montagne est couverte de bois d'oliviers sauvages [ullastres]: le reste du pays fournit abondamment d'excellens vins et de l'huile dont on exporte une certaine quantité, du grain qui se consomme dans le pays, du chanvre, du lin, de la soie, du safran, des dattes, des grenades, des oranges et citrons, des amandes et des figues sèches, des câpres [alcaparras], avec une multitude d'autres fruits et de légumes d'excellente qualité. (p.634)

[BORY DE SAINT-VINCENT, Jean-Baptiste (1823): Guide du Voyageur en Espagne, par M. Bory de Saint-Vincent, correspondant de l'académie de sciences, l'un des officiers supérieurs anciennement attachés au dépôt de la guerre, et aide-de-camp de son excellence le duc de Dalmatie, durant la dernière guerre d'Espagne (1808 a 1813). Louis Janet, librairie, rue Saint-Jaques, n.º 5. Paris. 1823.] books.google.es


1845-1850 Madoz

País Valencià

ALGINET [municipio de la Ribera Alta, València]: Produce, comparativamente con la corta extensión del terreno, mucho trigo, cebada, algarrobas, vino, aceite, seda, guisantes, habas, guijas, patatas, hortalizas, melones, naranjas agrias y dulces, y muchas otras clases de fruta.

ALICANTE [Alacant, provincia]: La villa de Altea, rica en aguas cristalinas con término delicioso, poblado de bosques de moreras, con campos llenos de arbusto que produce el algodón, frutales de todas especies y naranjos chinos, tan hermosos como en su misma patria.

Aragón

ALFAMBRA (ANTIGUAMENTE SE LLAMÓ ALAMBRA) [municipio de la Comunidad de Teruel]: Entregados un sinnúmeros de hombres robustos al mezquino tráfico de naranjas y limones que el vecino reino de Valencia transportan a Navarra y Francia, descuidan el cultivo de sus tierras y, contentándose con el miserable producto de aquella triste industria, han reducido al más lamentable estado una rica vega perfectamente bien sentada, renunciando a las pingües ventajas infinitamente mayores que ésta pudiera reportarles con alguna más aplicación.

Islas Baleares/Illes Balears

ALAYOR [Alaior, municipio de la isla de Menorca]: Los huertos llamados de Sublagay, abundantes en naranjos dulces, limoneros y otras frutas". "(Prod.) naranjas dulces, limas, limones, almendras, madera, carbón.

Galicia

ALBA [parroquia del municipio de Pontevedra]: Prod. vino, maíz, trigo, centeno, delicadas frutas, buenas naranjas y diversas clases de legumbres.

Asturias

ALBANDI (SANTIAGO DE) [Albandi, parroquia de Carreño, comarca de Cabo Peñas]: Prod. maíz, trigo, habas, castañas, frutas de todas clases, entre las que se cuenta la naranja y el limón, mucha manzana y algún lino.

Castilla-La Mancha

ALBACETE [provincia de Albacete]: Precios que han tenido en los mercados de la provincia de Albacete los frutos que en ella se cosechan en los años de 1840 al 44 inclusives. FRUTOS: Naranjas, limas y limones, la arroba. PRECIOS en reales de vellón: 8 (1840), 8 (1841), 9 (1842), 9 (1843), 10 (1844).

Extremadura

ACEBO [municipio de Cáceres, en la Sierra de Gata]: (Tiene) muchos perales, cerezos, guindos, ciruelos, melocotoneros, limoneros y 1115 pies de naranjos, cuyo fruto se extrae para los pueblos inmediatos y para Castilla; el resto del término produce muy escaso pasto, y está poblado de brezo, mataescoba y otras malezas.

Andalucía

ALAJAR [municipio de la comarca Sierra de Huelva, Huelva]: Producción: la más abundante es la naranja y la uva; también se coge aceite, miel, higos, melocotones, ciruelas, castañas, bellotas, vino y, aunque en corta cantidad, trigo, centeno y cebada. Las naranjas se exportan generalmente para los pueblos inmediatos y para Extremadura, de donde se importan los granos que hacen falta.

ALGARROBO [municipio de la Axarquía-Costa del Sol, Málaga]: Produce trigo, cebada en corta cantidad, pasa moscatel en mucha abundancia, higos muy buenos, naranjas chinas, limones, aceitunas; vino, aceite, verduras, frutas, legumbres en mayor cantidad de lo que se necesita para el consumo, y algunas cañas dulces que se conducen a Vélez-Málaga para hacerlas azúcar.

ALGECIRAS [antiguo partido judicial del Campo de Gibraltar, Cádiz]: Las producciones consisten en trigo, cebada, habas, sahina, aldoran [variedades de sorgo], garbanzos, arbejones, yeros, vino, hortalizas, y frutas comunes del país, entre ellas, las exquisitas naranjas de Tarifa, de las que se extraen anualmente más de dos millones para Cádiz, Gibraltar, Sevilla y otros puntos.

[MADOZ, Pascual (1845-50). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Imprenta de D. Pascual Madoz. Calle de Jesús y María, núm.28 & Est. Tipográfico-Literario Universal, Calle de la Madera baja, núm.4. Madrid.] 1845: Tomo I (ABA-ALI), Tomo II (ALI-ARZ); 1846: Tomo III (ARR-BAR), Tomo IV (BAR-BUZ), Tomo V (CAA-CAR); 1847: Tomo VI (CAS-COR), Tomo VII (COR-EZT), Tomo VIII (FAB-GUA), Tomo IX (GUA-JUZ), Tomo X (LAB-MAD); 1848: Tomo XI (MAD-MOS); 1849: Tomo XII (NAB-PEZ), Tomo XIII (PIA-SAZ), Tomo XIV (SEA-TOL), Tomo XV (TOL-VET); 1850: Tomo XVI (VIA-ZUZ). Consultas online: diccionariomadoz.com


1877 Francisco de Paula

España

ESTADO ACTUAL Y PORVENIR DE LA AGRICULTURA ESPAÑOLA. Lo que son y lo que deben ser sus relaciones con la propiedad de la tierra; con las industrias que le son complementarias y auxiliares; con el comercio; con el crédito y con la administracion pública. Conferencia agrícola dada por el Excmo. Sr. D. Francisco de Paula Candau, presidente del Consejo superior de Agricultura, Industria y Comercio, el domingo 28 de Enero de 1877. [...]

Todos sabéis que hasta 1843 o 1844, que es el período en que nació en la región de los hechos el verdadero progreso agrícola, la producción del azúcar en la zona privilegiada de Andalucía era muy pobre [...]. ¿Pues qué he de deciros de esos que se llaman frutos secos por antonomasia o excepción de la frase genérica que abraza a todos y que son la naranja, el higo, la almendra y la pasa? ¿Existían al menos en la gran cantidad que la extracción acusa hace treinta a cuarenta años, cuando empezó el movimiento agrícola? No, ha sido un desarrollo de nuestros días, y ese desarrollo, ese movimiento, representan una gloria que oponer y un mentis que dar a la insensatez de algunos, que con la vehemencia propia de este país, quisieran realizar el deseo con la presteza y prontitud con que lo concibe la razón y lo aspira la voluntad. (pág.199)

[VVAA (1878). Conferencias agrícolas de la provincia de Madrid. Recopiladas e impresas en virtud de orden de 1º de Mayo de 1878 de la Dirección General de Instrucción Pública, Agricultura e Industria. Imprenta del Colegio Nacional de Sordo-mudos y Ciegos. Calle de San Mateo, 5. Madrid.] books.google.es


1916 Enric Ribés i Sangüesa

País Valencià: Castelló de la Plana

(El panorama de la Magdalena.) A la drèta, el secá, les garroferes, armelers, vinyes y oliveres; a la esquèrra, les hòrtes, els bláts, cánems, terongeráls, les alqueríes; y vòra 'l már, el cuadro, els arroçáls, la marjalería, el Serrallo, el Clot del menescál, el pòrt en vapòrs, bergantíns, faluchos, barcaçes y barquetes veleres; y, en la arenosa plaja, el bosch de pins, la frondosa pinaja, el nostre pinár. [...] (p.23, pdf 1)

(El mestre Geperudét.) Un día del mes d' Abril, ¡jalaít siga aquéll recòrt! com yò era mes voluble que les fúlles del lúpul, mes voluntariós (per no dir mes tonto) que 'ls atres, em vaig brindár a posarli una cáguela 'l mestre, y, cuant éll estaba senyalant els cuatre punts cardináls en el mapa d' Espanya, per detrás (anant de puntelletes) li vaig penjár el ninót, en tan mala sòrt, que al esvarár en un pinyól de terònja, li vaig atravesár la ròba, clavantli el ganchét en el depòsit de grasa de la gèpa, y el dómine va pegar un chillit raro, estridént, com el de un gát cuant li chafen el rábo. Aquell hòme, que tenía meçcla de Sant, es vá posár fét un dimoni, com un bóu cuant li arrimen banderilles de fòc; y 'm trencá 'l puntero en les costelles, m' escalafá un paréll d' hous, pasats per aigua, que yò portava en el bolsillo esquèrre del babero, em furtá cinc barretes d' alfaníc, tres figues albardáes y dos sopes de Roque Bárcia, que vaig comprar en casa Pistóla, en els cuartos que per casualitat encontraba en les faldriqueres del devantál de m' agüela. [...] ...'m costá un fárt de bascollaes en l' escòla y una palisa monumentál en casa, al enterarse els meus papás (o pares) de que yò volía peixcár en ám y sinse gamba, al pedagogo semi-anacoreta, al llatiniste Salso, al célebre mestre Geperudét, com si fòra un pólp o una tortuga de mar! (p.42, pdf 1)

(La festa del Lledó. La Provesó.) Antigament, la Provesó pegaba la bòlta a l' ermita. Un bosquét frondós, qu' estaba detrás del casalici, ahon habite l' ermitá, fá temps que 'l capolaren y el convertiren en tèrra d' horta ahónt huí fan planters de terongers y altres arbres frutáls. [...] (p.53, pdf 1)

(En el ravál de San Fèlix. El gran Cabanénch -torero-.) Este astre coletút era prim, colór de fulla seca de tabaquera argelina, úlls pardos, víus, de mirá fija y penetránt, com la de un aferrasaór de terònja mandarina, faccións correctes, curiós en la seua manera de presentarse 'n públic y molt fantástic cuant torejaba. [...] (p.90, pdf 1)

(Les cucanyes.) (Les verticals eren) tres o cuatre vòltes més altes que 'ls palos de Telégrafo; y les horiçontals son les que colocaben en el fondo del embarcadero del Gráu cuant la festa de Sant Pere, Patró de la marinería de guerra, als consignataris de vapórs y almacenistes de taronja. [...] (p.120, pdf 1)

(La provesó del Córpus. Les grupes.) El pás de aquélla cabalgata y cabalgadures, de aquélles parelletes amoroses, de aquélles grupes, de remembrança musulmana, que a Castelló el transportaben a Féz, o a Marruecos y el féren rebrotár en mitg del antic palmerál de Burriana, en mitg dels tarongérs de ésta tèrra de la Plana, en aquélls moments tradicionáls y típics, firmant també un átre Cuadro digne del pincéll de Cusáchs. [...] (p.135, pdf 1)

(¡A la tarònja!) Desde 'l mes de Novembre, después de fira de Tóts Sants, se veuen per els carrérs de Castelló bandáes de xiques y xics que, cabás al còll y saquét del menjár en má, van a lo que 's diu per así ¡a la tarònja! ¡a la tarònja! [...] Cuant les fresques brises otonyáls han mustigát les flòrs dels camps y despullát de fullám els árbres, y la tremolosa y escarnada má del invèrn, asoma per els picos de Penyagolosa y arranca les vèrdes alfombres que tapaben les tèrres de les hòrtes, sobre les que picotejaben joyosos y dormíen tranquíls els aucélls, encara s' enlayren ufáns els tarongérs de la Plana, com si foren permanents y gegantines alfábegues, que ne les parts termináls de ses branques estigueren a mils, agarráts en les patetes, gròcs canaris en el cap baix l' ala, formánt bola per-a no morír de frét. ¡Per algo es diu a la tarònja, el daurát fruit! [...] La collita de la tarònja, fá uns vinticínc o trenta anys, constituía una fòrta riquéa, que después ha anát disminuínt per moltes circunstancies, y hui entre la crisis comerciál per la guèrra euroéa, el aumént dels fletes y de la fusta, etc. y la negreta [fong], serpeta, caparreta, póll roig [cotxinilles les tres] y la carencia de primeres matèries per-a la fabricació dels güanos, próu fá el collitér si tráu per-a els gastos de cultiu y fumigacións, y poder posár un hò al òlla, perque la merma es grant. [...] Clasifificació de la tarónja que 's cultiva en el terme municipál de Castelló de la Plana: tarònja de Visiedo o de la rameta, tarònja de Algeciras, tarònja de la còrfa dolça, tarònja de tot l' any, tarònja de la cadena, tarònja China (d' ésta, pòca), tarònja Imperial, tarònja de flòr tardana o de Sant Joan, tarònja de repóm, tarònja comuna, tarònja Murciana, tarònja chata o borreguera, tarònja roig comuna o de sang de rocí, tarònja Inglesa o morruda, tarònja ovál doble-fina (superior), tarònja mandarina y tarònjes enconfitáes en totes les sucreríes o confiteríes. [..., i en continua parlant] "Les tarònjes se compren a úll o contáes", "vendre la tarònja contá", "ahónt van a parár mólts centenárs de tarònjes", "van tallánt els fruits per el pesó y ben rasét, y aixina es conserven millór y no s' esgalle la péll de les tarònjes ni se fá malbé l' árbre", "els cormeros son xicuelos que tenen la misió de collir els fruits dels capólls dels tarongérs y s' enfilen per el brancatge com si fóren gats fréstecs", "els almacéns de tarònja", "les caloríes de les taronjéres de la tèrra", "Clasificació dels Almacéns de tarónja en Castelló de la Plana" [en cita 21], "les tarònjes se distinguisen en selectét de primera, segónt, tercera y floreta de repóm y de rebuig", "les empaperadóres enrollen les tarònges en papér de seda blánc o de colór ròsa, sinse imprimir, o imprés en marca", "en carros trasladen als almacéns les tarònjes", "les tarongéres", "sobre la fabricació de la esència de azahar, alcohol y ví de tarònja y ácid cítric", "tenen la Costum de cantar una maçurqueta cual lletra es: "Les tarongeres, cuant van a misa...", "en les caixes, caben 420 y 714 tarònges", "tanquém els almacéns de tarònja y anemsen a vorer si pinte la garròfa per Benadresa".  (pp.169-175, pdf 1)

[RIBÉS Y SANGÜESA, Enrich (1916): Cuadros de Costúms Castellonénchs, en aditament de tipos de la tèrra (en serio y en broma). Obra premià per unanimitat en los Jochs Florals de lo Rat-Penat celebrats en Valencia el dia 31 de agost del any 1915. Imp. Hijos de J. Armengot. Castellón.] repositori.uji.es (2 pdf)


1920 Gaetà Huguet

País Valencià: Castelló de la Plana

Si de la nostra Tèrra desapareguesesn les fites geográfiques y ab elles les altívoles palmeres que besen lo blau del Cel, y Penyagolosa ab ses neus y pins, y el Mongó ab ses matisses oloroses, y així mateix de nostres planures mediterranies fugisen los horts de taronjers de fulles esmeragdines y albes flors nupcials, encara hi romandría son viu llenguage.

[HUGUET, Gaetà (1920): Fraseología valenciana. pp.26-27. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número primero. Mayo de MCMXX. Castellón.] castellonenca.com


1920 José Pascual Tirado

País Valencià: Castelló de la Plana

Ben mirat el matrimoni es casi millonari pues conte en aquelles marjaletes inconmensurables (inconmensurables per a eixos del catastro) i conte además en els quatre xavos que les dos xiques majors arrepleguen per la vila en la venta de caragols, arreplegats de matiná per caixers de cequies de l'horta, be tombant pedrots en les sendes de les basses de cánem i desfent portells i escampant remulla i falques de tarongers i maleses que son el desespero dels llauradors cuidadosos. ¡I que no tenen veu i gracia "les bessones", quen en lo cabaset humit al cap, parant-se en los cantons i posant els brassos com anses de canterell xillen donant una caigudeta llastimera: ¡Caragols plans!... [...]

[PASCUAL TIRADO, José (1920): De la Vida Castellonera: La Font de la Reina. pp.137-142. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número V. Septiembre de MCMXX. Castellón.] castellonenca.com


1920 Ricardo Carreras

País Valencià: Castelló de la Plana

¡Menguado espíritu de empresa! ¿Cómo desconocía el capital su interés y provecho, a tal extremo que no acudía luego a tan manifiesta necesidad y afirmación construyendo un teatro, así fuese tamaño (no digamos con los mercaderes toledanos que topó Don Quijote)..., como un grano de trigo; pero al menos como canasta de zarzos [tejido de varas, cañas, mimbres o juncos], o caja de naranjas, por no decir bombonera? Si esto objetáis ahora, justamente, yo os declaro que también entonces este argumentar era un sobado, un aburdido tópico; el tema sempiterno de las tertulias caseras y casinescas. [...]

[CARRERAS, Ricardo (1920): Crónicas y recuerdos del Castellón 'ochocentista': Los espectáculos. pp.152-156. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número V. Septiembre de MCMXX. Castellón.] castellonenca.com


1920 José Pascual Tirado

País Valencià: Castelló de la Plana

Desesperat, rabiós, pegue uns pasos cap a la paret de l'hort del Palacio, i alsant el bras cull una rameta de taronger que penge de la tápia, dient: ¡Açó, açó té la culpa! [...] Ofuscat no se 'n recorde de que les seues xiques i els xics i la dona, la seua, i ell mateix, tots anaven los huit mesos de la temporada, llogats a "les taronges...". [...] El sol ponent enviave ses darreres llums sobre l'horta i la dorave; l'aigua semblave un argent viu, i un vel d'or destacave en la foscor verda dels tarongers... [...] Començaven els grills la seua tabarra; una merla escarotá* pasant prop de Sènto, que seguie cavilós i malhumorat, va fer que alçare el cap, que contemplare aquell hort ple de tarongetes -que pareixien alegrarse del bes de l'aigua desenrollan les fulles. [...] Rega, rega Juano, que la taronja es el pa de tots. [...]

[PASCUAL TIRADO, José (1920): De la Vida Castellonera: Coses de la 'regá'. pp.213-216. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número VII. Noviembre de MCMXX. Castellón.] castellonenca.com


1920 Joaquim Garcia Girona

País Valencià: Castelló de la Plana

Ab los ulls se 'l galdixen les donzelles / no ab mes deler devoren les abelles / la mel dins la flor del taronger. [Joaquim Garcia Girona (1867-1928), mossèn i poeta nascut a Benassal.] [buscar el poema]

[FERRANDIS Y LUNA, Salvador (1920): 'Seidia', la Walkyria del Maestrazgo. pp.217-220. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número VII. Noviembre de MCMXX. Castellón.] castellonenca.com


1920 Francisco Cantó

País Valencià: Castelló de la Plana

Allí los ricos y bien curados jamones de Lucena y Morella, el fresco y aromático embutido de Almazora; las pintadas manzanas de delicioso perfume y dulce carne de Catí o Ares; las suaves peras del Alto Maestrazgo, confundidas con las azucaradas de Aragón; las variadas frutas del Palancia; la miel de Ares, con los estorninos, tordos y perdices de Onda, Moró, Vallibona y tantos parajes de las cordilleras vecinas, alternando con las mandarinas de Burriana y la Plana toda; las granadas, membrillos, boniatos y batatas; ristras de morcillas de San Mateo, y de las ásperas sierras, con las nueces, castañas, avellanas, y cuanto ofrecen los predios de secano. [...]

[CANTÓ, Francisco (1920): Recuerdos de un anciano: Las Navidades en 186.... pp.253-255. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número VIII. Diciembre de MCMXX. Castellón.] castellonenca.com


1921 José Pascual Tirado

País Valencià: Castelló de la Plana

¿Recordeu vosatros al sinyó Nasio Pachés el del carrer d'Amunt, quan venie el darrer any en mosatros cap ací dalt, que mos die que la taronja pegarie bac, que 's plantave massa i tots aquells romanssos i dotoreríes?... -Pues ja fa anys ja... Me pareix que aquell tio haguere segut bo... -Per a fer calendaris, home!... Risa general i traguet en ronda.

[PASCUAL TIRADO, José (1921): De la vida castellonera: La darrera Gaiata. pp.46-53. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número X. Febrero de MCMXXI. Castellón.] castellonenca.com


1921 José Pascual Tirado

País Valencià: Castelló de la Plana

Quántes voltes agarrat ala esteva el nostre Micalet, seguint l' aladre a lo llerg de un frau* de tarongers, i rosant-li la cara lo ramage acapollat, que en Abril ja acampe, ensajave estes cançons! La flor esclatada dels tarongers li omplie l' ánima de delit i de dolçors desconegudes, i cuallat de il·lusions, com de brots els arbres, son cor s' obrie en esclat de cançons, com de fragancies la flor de nafa...! Les cançons eixien sentides, entonades, plenes de passió. I parave el solc per somniar a Senteta... El moment ere aplegat. Per serenata començave l' obsequi. Les bandurries adolorides del untejar de les pues, desprenien unes notes atiplades, que les guitèrres acompanyaven meloses, el guitarró callave, i la flauta dolça s' oie lleugera i brincadora per d' amunt d' aquelles armòniques vibracions que omplien de delitós misteri la nit serena i calma, mentres la suau brisa de la mar enviave a la ciutat el flarie exquisit dels tarongers... [...]

*Frau 2.1. Espai que hi ha entre dos arbres o plantes o entre dues fileres de plantes en un campo, hort, etc. (Artana, Almassora, Val., Vall de Càrcer); cast. 'almanta', 'entreliño'. 2.2 Fondalada o pas estret i no gaire llarg entre dues muntanyes o penyals (Cat.); cast 'cañada', 'garganta'. "Tramonten fraus i conques, torrents i xaragalls", Atlàntida VI. (V. AFRAU)

Les seues mares solen dir que alló son coses de genteta que cull poc de blat i li penje poca taronja. -Bah, cosa de algun agraviat que s' haurá 'n dut carabassa. [...]

[PASCUAL TIRADO, José (1921): De la Vida Castellonenca: Dumenge de la Rosa. pp.151-157. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número XIII. Mayo de MCMXXI. Castellón.] castellonenca.com


1921 José Pascual Tirado

País Valencià: Castelló de la Plana

Raboseta es un xiquet que té, quan el coneixem, tretze anys. No te més bens que la creu del front. A ningú l' interesa son nom ni apellides, ni a on va ni de aon ve; a ell tots el coneixen per Raboseta; i Raboseta va, i Raboseta torna. [...] A força de correr el camp, coneix els pardalets les classes sos noms, llocs a on niuen, caus i maneres de enganyar-los. Els dinerets de l' acapte, els torne visc i cepets, fa de cassador, amagant-se darrere d' un caixer, o d' una soca, i cride als pardalets brillan-los* en bri de fulla de canya verda, o bé corre per els terongerals atrapant nius de merles i gafarrons, que en després ven als xiquets de la vila. [...]

*Brillar. 1. Cridar amb crits aguts, guiscar (Eiv., Formentera); cast. 'chillar'. "Els conills brillen". "Els cavalls brillaven". 2. Cantar el brill o reclam (Empordà). Tots els reclams romperen a brillar amb refilets curts i repetits, Ruyra Parada 60. 3. Tocar el brill per atreure els animals al parany (Camp de Tarragona, Hospitalet).

Raboseta es un xiquet que té, quan el coneixem, tretze anys. No te més bens que la creu del front. A ningú l' interesa son nom ni apellides, ni a on va ni de aon ve; a ell tots el coneixen per Raboseta; i Raboseta va, i Raboseta torna. [...] Esta classe de xiquets, no, no en saben de picardies com Raboseta; i la innata admiració del xiquet per lo solt i pre lo lliure i desobligat, fa que ells tinguen al menut pardaliste, com a cosa mereixedora d' enveja i se paguen d' anar prop d' ell. "-Escoltéu, jo se a on hi ha un niu de picatalons". Alguns com ja han sofrit la trapijada, li fan costat fent-se l' ullet, i senyalant al companyeret ignorant de la broma. "-¿A on, a on está, Raboseta?" "-Veniu en mi, veniu i vos ho diré". Tots seguixen al entremetent, fins les figueres del Molí del Toll (dic este lloc, perque allí ho vaig vore). "-Allí, miréu, allí... pero no alplegue" i senyale el platell de la soca, "¿perqué no m' ajudéu? feume esqueneta u de vosatros. El mes inocent dels amiguets, doble el cos, fent-li esqueneta; en un bot ja está dalt el furta-nius; fa com qui no pot, com qui ja casi té als quimèrics pardalets, demostre el goig pegant bots i patades damunt lo llom; el de baix, seguix boca en bé, creentse-hu, i quan comprén Raboseta que ja es l' hora, s' agarre be d' un cimal i comence a pegar patades apressa, com si trapitjara verema, dient atropellat: "¡de pica talons, de pica talons!" Sofocat s' adarese, si pot, el bovo; seguixen els atres reient-es i el pillet, en dos brincs, fuig per los llavadors repetint la tonadeta burlant-se 'n... "¡de pica talons, de pica talons!", dixant al desllomat pixavinet, aclamant-se a la seua mamá. [...]

*Picatalons. 4. Ocell imaginari del qual es parla a xiquets ingenus per animar-los a anara treure'n el niu, i pujant un dels burladors damunt un arbre mentre l'ingenu li fa esqueneta, es posa a picar-li fortament amb els peus damunt l'esquena (Castelló). dcvb

[PASCUAL TIRADO, José (1921): De la Vida Castellonenca: Raboseta. pp.220-224. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número XV. Julio de MCMXXI. Castellón.] castellonenca.com


www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà

En continua actualización.