Otras cistáceas; altres cistàcies

Jarilla; setge (Helianthemum spp.)

1911-1950 Estudis Seniencs

Catalunya: Mas de l'Amat (la Sénia, Montsià)

La mare tenia un bon coneixement de les herbes remeieres que hi havia a la zona. Maria i Ramon en recorden alguns usos, encara que la mare no els va transmetre tots els seus coneixements sobre el tema perquè van marxar joves del mas:

- Per a les inflamacions feien servir timó o farigola.
- Si es constipaven, floreta de saüc o bullir timó, ginebre i brots d'espígol.
- Per al mal de panxa, surron [sarronet de pastor, Capsella bursa-pastoris].
- La falaguera vera la feien servir per a rebaixar la sang; era molt poc abundant, només n'hi havia a llocs d'ombria i amb molt de brosquil. [Polystichum aculeatum?; brosquil vindria a ser bosc espès]
- Per al fetge feien servir setge.
- Per a les ferides, sempre tenien aigua seginada oxigenada i alcohol.
- Si un malet s'infectava, posaven un clofoll de ceba i unes gotes d'oli posat al foc. Es feia un empast que es posava damunt de la infecció i s'embolicava la zona amb una gasa.
- El millor desinfectant era rentar amb aigua de timó.
- Per a prevenir les picades d'escurçó, la mare els feia portar alls al damunt. Aquests animals es posaven travessers, als llocs de pas. Si picaven, calia xuplar la picada i escopir. Es posava una cinta ben subjecta (preta) perquè no circulés el verí cap al cor. Solien picar a les ovelles, i si s'adonaven, les podien salvar, evitant que beguessin. La picada s'unflava i, si es punxava, sortia un suc amb el verí i l'animal se salvava.

[CENTRE DE ESTUDIS SENIENCS (2010): Viure al Mas de l'Amat. Testimonis orals sobre formes de vida i de treball tradicionals als Ports (1911-1950). Lo Senienc. Memòria, natura i llengua, nº 7, pp. 27-49. Racó de la Memòria. Entrevistes a quatre germans de la família Segura-Albesa.] raco.cat

www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà