Curiosidades; curiositats

s.XIV-s.XVIII Establiment municipals del Maestrat, els Ports de Morella i Llucena [completar]

País Valencià: Maestrat, els Ports i Llucena (l'Alcalatén)

1. [...]

2. PRIVILEGI DEL SENYOR REY EN JACHME DE FEL RECORDACIÓ, DELA ELECCIÓ DELS DOS PRÒMENS DE CASCUN OFFICII O MESTER [...]

3. RÚBRICA DEL REGONEIXIMENT DEL PES, ALNES, MESSURES [...]

4. AQUEST FUR ÉS POSSAT EN RÚBRICA DEL OFFICII DEL PES E DE LES MESSURES [...]

5. EN RÚBRICHA DEL OFFICII DEL PES E DE LES MESSURES SÓN CONTENGUTS LOS FURS INFRA SEGÜENTS QUE SÓN EN LO LIBRE SEGON, RÚBRICA LXª [...]

6. STABLIMENT COM LO MUDAÇAFF, PER ESQUIVAR FRAU EN LO PES DEL PA, TOTS DIES DEU ENTRAR EN L'ALMODÍ PER SABER LOS PREUS DEL FORMENT PERQUÈ MILLS CERT PES [...]

7. AQUESTA ÉS LA MESSURA QUE DEU ÉSSER TENGUDA EL PA, RÚBRICA LXVI, POSSADA EL SEGON LIBRE [...]

[...]

11. ESTABLIMENT DE TAVERNERS [...]

12. PRIVILEGI DEL SENYOR REY EN PERE DE BONA MEMÒRIA [...]

13. EN RÚBRICA DE PA QUI ÉS DE MENOR PES E DE LES MESSURES QUI SÓN MINVERS MÉS QUE NO DEUEN, EN LO SEGON LIBRE RÚBRICA UNA SÓN CONTENGUTS LOS FURS QUE·S SEGUEIXEN

Oli sia liurat ab enbut d'aram e si no ho farà, sia perdut l'oli a obs d'aquell qui·l liura.
La mesura és lo quarter del vi, lo qual tingue la cort.
Civada, forment, avena, ordi e totes altres sements que deuen ésser mesurades, sien mesurades de ferre a ferre.
Sal, castanyes, avellanes, segon, calç e altres coses senblants, sien messurades ab la fanequa corrent.
Totes faneques continguen he ajen en si VIII almuts rasses, e en lo mig de la fanequa sia una vergua de ferre e en les ores [vores?] de la fanequa e del almut, e de la boqua de la fanequa e del almut sia egual, e senblant de totes quatre parts.
Caffiç contingue e aje en si VI faneques.
Les alnes sien de IIII palms. Tots los draps de li e de lana e qualques altres draps sien rebuts e donats ab aytal alna e oltra l'alna, dos dits als caps de la alna sien de ferre.

Per privilegi del senyor rey en Jachme són remoguts a to(l)ts los dos dits oltra la alma e axí roman l'alna que haje IIII palms drets.
 

Lo march haja e contingua en si VIII onçes e onça contingua en si he aja pes de XXIIII diners, de diner que sia de XVI sous march.
Liura haje a contingua en si XII onçes de march.
La arrova haja e contingua en si XXXª lliures.
Lo quintar haje e contingua IIII roves.
Quarter de vi haje e contingua en si XXXª lliures.
Somada de vi que·s port en portadores, XVI quartés.
Somada de vi sia de XIIII quartés.
Liura de carniçer haje en si III lliures.

En axí tot aver de levant sie pessat al dit pes, e de ponent e totes mandes e lana e vi e venema, oli, formatges, li, stopa, cànem, figues, panses, farina e tot altre aver gros e menut que deje e sie pesat, liurat e rebut a pes de XXXª VI lliures la arova, e null temps aquell pes no sia mudat ne minvat ne cregut, mas aquell sia per tots temps en la ciutat e en tot lo Regne de València.

Ítem, stablim e ordenam que les mesures de la sal, que sien totes redones e d'aquella mateixa amplea, axí al cap com al sòl, e qui volrà de la sal ab barcella si aquella mesurada e los venedors de la sal venen aquella bona e bella e rebent e sens tota legea, sots pena de LX sous, la qual pena lo justícia deman en loch nostre.

14. DE PREU DE MARCH, DE LIURA, D'ONÇA, D'ALNA, DE FANEQUA E ÉS EN LO SEGON LIBRE, RÚBRICA LXVII

Quant val march d'argent X sous, fa la onça X diners e X mealles. Quant val XX sous lo march, val la onça XX diners e XX mealles. En axí fa d'aquí avant que cascun sou pes un diner e una mealla en cascuna onça. Quant val liura de qualque march sia XII diners, fa cascuna onça un diner. Quant val liura II sous, val onça II diners, e axí de sengles en axí que per cascun sou pes un diner, e per cascún diner, un sou. E si val la onça un diner, val la liura XII diners. Si val la onça II diners, val la liura II sous e axí de sengles. Quant val l'alna qui és de IIII palms de qualque drap sias, fa lo palm II diners e II mealles. Quant val l'alna II sous, val lo palm IIII diners e IIII mealles, e axí de sengles ço és a saber, que per cascun sou d'alna pos II diners e II meales, ço és a saber dobla de aquell sou. Quant val la fanequa que té VIII almuts de qualque blat sia, un diner, per cascun diner pos mig sou, ço és a saber VI diners e en axí val la fanequa VI diners. Quan val la fanequa VI diners, val lo quaffiç VI migs que són III sous e axí de aquí avant per cascun diner pos mig sou. Quant val la fanequa I sou, val l'almut un diner e mealla, e axí per cascun sou de fanequa pos un diner e una mealla en sengles almuts.

15. STABLIMENT DELS CANONS O DE MESSURES DE PEBRE

Establiren e ordenaren lo justicia, jurats e los prohòmens de la ciutat que tos los tenders e tot altre hom qui vena pebre en la ciutat a qualque preu, valla la onça en les tenders, pusque vendre en menut, ço és a saber, a dinades e a meallades, a VIII diners més la lliura e no a pus, e aquell qui contra farà, paguarà per pena aytantes de vegades com hi serà atrobat V sous, de les quals aurà lo senyor rey lo terç, e lo comú lo terç, e l'altre terç lo acusador.

16. DELS CARNINÇERS, AQUEST FUR ÉS EN RÚBRICA DEL OFFICH DEL PES E DE LES MESSURES

Los carninçés no venen carn de tuja per carn de porch, ne venen carn de de ovella o de boch per moltó, ne tinguen carns morteïnes en la carninçeria ne corompudes ne sobre posades ne farçades ne inflen algunes carns ne les venen en la carninçeria, mas en la fi de la carninceria traguen e venen carn de boch o morteÿnes o corrompudes, d'altra manera si contra faran a açò, donen de pena XX sous dels quals aja la cort lo terç e lo comú de la ciutat lo terç, e aqu[e]ll qui serà acusador lo terç.

17. QUE FETGE O VERGUA O SENYAL DE MOLTÓ NO SIA PESSAT [...]

18. DE PORCH O DE TRUJA [...]

19. DE BOU O DE VACHA [...]

20. ENCARA EN QUAL MANERA CARN DE VEDELL O DE VEDELLA SE DEU VENDRE [...]

21. QUE LOS CARNINCERS DEUEN MANIFESTAR SI ÉS CARN DE PORCH O DE TRUJA AXÍ DELA FRESCHA COM DELA SALPRESSA E DE LA SALADA [...]

22. EN CARN SALADA DE PORCH O DE TRUJA NO SIEN PESSATS PEUS DE BARRES A MENUT [...]

23. ENCARA EN QUAL MANERA LO MUDAÇAFF PER SON OFFICI DEU VEER E DETERMENAR LOS CONTRASTS DE OBRES E DE CARRERES E DE HERETATS [...]

[...]

27. AQUEST FUR ÉS CORREGIT PER LO PRIVILEGI DEL SENYOR REY EN JACHME DE FEL RECORDACIÓ, EN LO QUAL ÉS CONTENGUIDA LA SEGÜENT CLÀUSULA LA QUAL FON DONADA EN VALÈNCIA, IIIº KALENDAS MADII ANNO DOMINI Mº CCº LXXº PRIMO [...]

28. EN RÚBRICA DE SERVITUT D'AYGÜES E D'ALTRES COSSES SÓN CONTENGUTS EN LOS FURS INFRA SEGÜENTS LOS QUALS SÓN EN LO PRIMER LIBRE, RÚBRICA XLª IX [...]

29. AQUEST FUR ÉS FEYT PER DECLARACIÓ DEL PRIVILEGI INFRA SEGÜENT [...]

29 bis. EN RÚBRICA DE DENUNCIACIÓ DE NOVELLA OBRA SÓN CONTENGUTS LOS FURS INFRA SEGÜENTS, LOS QUALS SÓN EN LO SEGON LIBRE, RÚBRICA XLª Iª [...]

[...]

33. CARTA DEL SENYOR REY SOBRE L'OFFICII DE LA MUDAÇAFFERIA, QUE APEL·LACIÓ NO SIE REBUDA [...]

34. DELS MOLINS, QUE EN LO SEGON LIBRE, RÚBRICA LIII SÓN LOS FURS INFRA SEGÜENTS [...]

35. EN RÚBRICA DE FALS E DE FALSA MONEDA QUE ÉS EN LO SEGON LIBRE, RÚBRICA XX ET III, ÉS CONTENGUT LO FUR INFRA SEGÚENT [...]

36. EN RÚBRICA DE VULTS E DE LES YMATGES QUE NO TINGUEN PER LES PLAÇES, EN LO PRIMER LIBRE RÚBRICA XV ÉS LO FUR QUE·S SEGUEIX [...]

37. DE CANDELES, CIRIS E BRANDONS [...]

38. A QUAL PREU SE DEU VENDRE LIURA DE CANELES DE SEU, DIE MARTIS XIX KALENDAS JANUARII ANNO DOMINI Mº CCCº XVIº [...]

[...]

45. DE DRAPS E DE FUSTANIS, RÚBRICA EL SEGON LIBRE

En alguna filaça no sia feyta mescla sinó aquella que pertany que lealment hi sia mesclada. Blanquet, burell, araç, randet, estam fort contrafeyt de qualque color sia, sia feyt d'anyins e de lana majença. Stam fort contrafeyt, no sia feyt en tela negra. Draps no sien cardats sinó ab cardes d'erba. Rebol en pelades sien feytes per cabals. Anyns e lana majencha sia feyta apart, no sia ajustat negre ab blanch. Pesa de lana sia feyta de X lliures e pinte de II liures. Verguat e bru sia feyta de tota lana, levat borra, e repèl, e pèl de boch e de cabra. Cascuna peça de qualque drap de lana sia, haja en loguea XL e VIII alnes. Pinte haja II alnes, e XL e IX vies ordides ab XII capdells. Duyta daroquina sia feyta per cabal. Pinte de Goengues haja II alnes d'ample e V alnes en lonch. Pinte de màrfegues haja una alna e miga en ample e V alnes en lonch. Pinte de sargis aga una alna en anple. Drap de li no sia feyt menor de III quartons e una polgada en lo pinte d'una pua o de dues avant. Lançols hajen en ample una alna e una polçada almenys. Pinte de tovalles haje V palms en ample. En algun fustam no sia feyta mescla de li e d'estopa ne de lana. Cap de fustani haje X alnes e quarta. Batedors no pleguen fustani si no ere leal. Fustani blau no sia feyt en tela negra. Biret sia feyt de cotó o de qualque altra cosa. Fustani fals sia cremat e lo senyor del drap do X sous. Drap de lana fals sia cremat e lo senyor del drap do XXXª sous. Qui tendrà pinte de algun drap de lana o de li o d'estopa o de fustani contra la forma damunt dita, do X sous, de les quals penes o calònies sie lo terç del justícia, e lo terç del comú o lo terç de l'acusador.

46. PRIVILEGIS DEL SENYOR REY EN PERE DE BONA MEMÒRIA [...]

47. ORDENAMENT E ESTABLIMENT DELS BRUNATÉS [...]

48. ESTABLIMENTS FEYTS E ORDENATS SOBRE LOS DRAPS PRIMS EN TEXIR [...]

[...]

50. ORDENAMENT SOBRE L'OFFICI DE LA TINTURERIA

Primerament, stabliren e ordenaren que tots los draps o filaçes de qualque natura seran, ço és a saber, de les colors o tintes que los senyors de aquels draps o filaçes o volran, e si en los dits draps o filaçes de qualque natura eran aurà algun defaliment per rahó del tinturer, que lo tinturer deja adobar aquell defaliment si bonament se porà adobar. Emperhò, si lo dit tinturer no·u porà adobar o no·u volrà adobar, que sia tengut de paguar e de esmenar aquell menyes faliment del drap o filaça a lur senyor, ço és a saber, a coneguda dels vehedors dels tintorés.

Ítem, si en alguns draps aurà algunes taques blanques, que lo tinturer no·n sia tengut sidonchs emperhò no aparrà o serà just e conegut per los dits vehedors, que aquelles taques són en aquell drap per culpa de tintorer, e que lo dit tintorer sia tengut e deja paguar e esmenar lo defaliment del dit drap al senyor d'aquell, a coneguda dels dits vehedors.

Ítem, que lo tintorer no gos metre calç ne maestria de calç en nengun vermell, e qui contra açò farà que pach de calònia X sous e·ncara que sia tengut de esmenar lo dan e lo menyes faliment d'aquell drap a son senyor, ço és, a coneguda dels veedors.

Ítem, que nengun tintorer o altre no gos metre molada gala de les quals coses se fan tintes neges ne aquelles no sien mesclades ne posades sobre blau ne blau sobre negre, exceptat emperhò sargues o draps de religioses, e qui contra açò farà que pach de calònia XX sous, e si ab voluntat del senyor del drap o filaça seran feytes o posades les dites coses o tintes, que pach senblantment XX sous, emperò si lo drap serà seu proprii del tintorer, que pach de calònia XL sous.

Ítem, si en los draps blaus seran les ores mal tintes, que lo tinturer no·n sia tengut si donchs emperò no apparrà just o conegut que per culpa del tinturer són mal tenydes, en axí lo tinturer sia tengut de adobar les dites ores si bonament se poran adobar, e si adobar no·s poran, que lo tintorer sia tengut del menys faliment del drap al senyor d'aquell, a coneguda dels veedors.

Ítem, que nengun tintorer, indi ab pastell ne pastell ab indi, orxella, no sian mesclada en la tinta del pastell ne del indi, e qui contra farà que pach de calònia XXXª s[o]us, encara que lo tintorer sia tengut del dan e del menys faliment del drap al senyor d'aquell, ço és a saber, a coneguda dels veedors.

Dels quals capítols e ordenaments pusca hom d'aquí avant milorar e les pnes ho calònies sien partides per lo mudaçaff, sien jutgades segons que larguament és contengut damunt en los ordenaments dels texidors. [...]

51. HORDENAMENT SOBRE LOS TEXIDORS DE LES FLAÇADES [...]

52. PRIVILEGI DEL SENYOR REY EN PERE [...]

53. HORDENAMENT SOBRE LOS CORDERS DE LA OBRA D'ESPART [...]

54. ADDICIONS E ESMENES FEYTES ALS DITS CAPÍTOLS DELS CORDERS DE OBRA D'ESPART, 'DIE QUA CONPUTATUR VIº KALENDAS NOVEMBRIS ANNO DOMINI Mº CCCº VIº' [...]

55. HORDENAMENT DE CORDA REDONA E D'ESPARTENYES DE LATA E DE TRENILLA [...]

[...]

61. HORDENAMENT DE LA OBRA QUE·S FA EN LA CORETGERIA

Primerament, ordenaren que en nenguna obra de qualque manera o condició serà, ço és en obra de seda o de filadiç no sia feyta nenguna mescla exceptat tan solament fil d'or o d'argent, e qui contra açò farà paguarà per pena LX sous e la obra serà cremada.

Ítem, que null passamà ço és a saber, de tintes o de qualque altres obres de qualque manera o condició sien, no façen ne posen passamà sinó tan solament de seda o de filadiç o de fil d'or o de argent sens tota altra mescla o encamarament, e qui contra açò farà, pagarà per calònia LX sous.

Ítem, si algun hom o fembra de qualque lig serà qui obrarà e farà obrar de cotó, que obre aquell cotó per sí mateix solament sens tota mescla altra de nenguna cosa que no y gos mesclar, exceptat tan solament que en les cordes de capells de sol o en cordes de guavinets, que puxen metre borró ho borrons, ço és a saber, de seda o de fil d'or o d'argent, e qui contra açò farà serà cremada la obra e paguarà per pena V sous.

Ítem, que tot hom o fembra de qualque condició serà o lig qui aja o tingua a vendre alguna obra de cotó, que sia tengut de dir o manifestar als conpradors qui aquella obra volran conprar o conpraran, que aquella obra és de cotó e qui contra açò farà paguarà per calònia V sous, encara sia tengut de cobrar e cobre aquella obra que aurà venuda e qui retrà lo preu que aüt n'avia al comprador.

Ítem, que null corretger ne null altre hom de qualque ley o condició serà privat o estrany, de huy avant no gos fer ni faça fer corretges ne bragues de nenguna manera de cuyro o de cuyrs, exceptat tan solament de cuyr de bou o de vacha, de leó o de cuyr de cervo, e qui contra açò farà serà cremada la obra e pach per calònia LX sous.

Ítem, que nul hom privat ni estrany de qualque condició serà no gos adobar ne fer adobar cuyr de cervo sinó de color blanqua ho grogua tan solament, e qui contra açò farà que sia cremat lo cuyr o cuyrs e pach de calònia X sous.

Ítem, que null hom privat o estrany de qual condició sie o ley no gos fer ne faça fer crochs, carcaix, ferres, cambals, gincies, regnes, capçals, sobre cingles, pitrals ne cabestres de nenguna natura de cuyrs exceptats tan solament de cuyro de bou e de baca, o de açebra o de brúfol o de leó o de cervo tan solament; de cuyr de bou o de vacha o de cuyr de camell pusquen fer sorana o forcadura tan solament, e qui contra açò farà pach de calònies LX sous.

Ítem, que cambals, cabestres, tronchs, guíties pusquen ésser forrats dels cuyrs damunt dits, ja sia açò que sia cuyram vell encara de fata nova no sien forrats de nenguna altra forradura de nenguna natura de cuyro o de pèls, e qui contra açò farà serà cremada la obra e pagua per pena XX sous.

Ítem, que null hom privat o estrany de qualque ley o condició sie no gos comprar, aportar ne vendre en la dita ciutat ne en son terme nengunes obres damunt dites ço és a saber, que sien feytes ça enrere contra los ordenaments damunt dits en nenguna manera manifestament ne amaguada, e qui contra açò farà serà caygut en les penes en los damunt dits stabliments ordenats e contenguts.

Ítem, que tot hom ho fembra de qualque condició o ley serà qui haja o tingua a vendre de les obres en los dits ordenaments novellament feyts, que aquells o aquelles qui n'ajen ho·n tinguen a vendre que se·n sien desexits o treytes de la dita ciutat e de son terme de huy avant [a la festa] de Nadal primer vinent. En axí emperò que si passada la dita festa seran atrobades les dites obres o alguna d'aquelles en la dita ciutat, que seran cremades e paguaran de calònia LX sous, de les quals penes serà lo terç del senyor rey, e lo terç del comú de la ciutat e lo terç del acusador.

62. HORDENAMENT DE FONDRE SEU [...]

63. HORDENAMENT E LIBERTAT DE LES PLAÇES PÚBLIQUES, AXÍ QUE REENÇÓ, DO O SERVI NO·N SIA DONAT ALS SENYORS DELS ALBERCHS, 'XXIIIIº KALENDAS OCTOBRIS ANNO PREDICTO' [...]

64. HORDENAMENT DE LES PORTADORES EN QUÈ REBEN E PORTEN VI QUE SIEN SENYALADES E AFFINADES PER LO MUDAÇAFF, DIGOUS 'Xº KALENDAS NOVEMBRIS ANNO DOMINI Mº CCCº XXº' [...]

65. HORDENAMENT DE FER CORRETGES, BRAGUES, TRONCHS, REGNES, CINGLERS, CAMBALS E DEL ADOB DELS CUYRS. 'DIE SABBATI PRIDIE NONAS APRILIS ANNO DOMINI Mº CCCº XXº PRIMO' [...]

Encara ordenaren per esquivar frau e per donar profit e utilitat a les gents, vós fan a saber que d'aquí avant en la dita ciutat ne en son terme algun hom de qualque condicio ho estament serà no gos adobar o fer adobar o engordir negun cuyr de bou o de vacha blanch o groch o vermell sinó ab una sal, ço és una veguada tan solament, e qui contra farà serà cremat lo cuyr e paguarà de calònia LX sous per quantesque vegades contra farà. [...]

66. ORDENAMENTS QUE VENTRES DE BOUS O DE VAQUES O DE VEDELLS, DE MOLTONS, DE CABRONS O D'ALTRES BÈSTIES QUE APORTARAN A LLAVAR PORTEN CUBERTS AL LLOCH ON DEUEN LLAVAR [...]

[...]

72. HORDENAMENTS DE RAÿMS DE VINYES NO SIEN VENUTS A MENUT [...]

73. HORDENAMENT QUE SEU, TELES, QUE NO SIEN FUSES NI FEYT VERNIÇ NI CREMAR FERGUALADES [...]

74. HORDENAMENT QUE DRAPS NI AÇTORES NO SIEN POSSATS EN LES BOTIQUES NI CARRERES NO·N SIEN CUBERTES [...]

75. HORDENAMENT DE GALLINES, OQUES, CAPONS, POLLS, OUS, ALLS, CEBES NO CONPREN REVENEDORS DINS CERTS LOCHS NE EN CERTS DIES

Establiren e ordenaren que nengun revenedor ne revenedriu no gos comprar manifestament ni amaguada en tot lo dia del digous dins lo mercat ni de fora per la orta gallines, polls, oques, capons, ànedes, ous o alguna altra volateria, ne alls ne cebes, e qui contra farà perda ço que comprat aurà e paguarà per pena V sous per quantes veguades contra farà, de les quals penes serà lo terç del senyor rey, e lo terç del comú de la dita ciutat e lo terç del acusador.

76. PRIVILEGI DE LA ALQUENA

Nos Jacobus, Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Corsice, comesque Barchinone, adtenta hac intellecta suplicacione nobis oblata ex parte laborator[um] alquene regni Valencie super eo quod inter eos et mercatores ementes dictam alquenam fuerat exorta materia questionis, et specialiter racione cuiusdam statuti et ordinacionis domini Petri felicis recordacionis regis Aragonum, patris nostri, in qua continetur quod in effulla dicte alquene fierii poterat incamaramentum maximum, ita quod ius molendi antea vel post res alie mil[s]cebantur mercatoribus discentibus quod granum et flores ipsius alquene debe[b]ant separari ab ipsa alquena, laboratoribus contra aserentibus dictum granum et flores non facere encamaramentum cum nos essent res alie ab alquena, imo erant de ipsa alquena, fuit a nobis petitum dubitacionem huius modi declarari, unde visso statuto et ordenacione predictis, de consilio nostri nostri consilii sic duximus declarandum quod propter dictum granum aut flores alquene non potest dici quod fiat encamaramentum in ipsa alquena nec in petra infringi videtur in aliquo dicti patris nostri constitucio et statum. Mandamus igitur universis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris [quod] predictam declaracionem nostram firmam habeant et observent et ab omnibus facdiant inviolabiliter observari. Datum Exative, XVIº kalendas febroarii anno Domini Mº CCCº VIº

77. QUE NENGUN CARNINÇER NO GOS SCORCHAR LO CAP DEL MOLTÓ [...]

78. QUE NENGUN CARNINÇER NO GOS ESCORCHAR CARN MORTEÿNA DINS LA CARNINÇERIA [...]

79. QUE NENGUN CARNINÇES NO GOS PESSAR NI VENDRE EN LA CARNENÇERIA CARN QUE JA SIE ESTADA VENUDA O DONADA A NOÇES [...]

80. QUE NENGUN CARNINÇER NO GOS NI ALTRA PERSONA DINS LA CARNINÇERIA VENDRE PORCH MESSELL [...]

81. QUE NENGUN CARNINÇER NO GOS VENDRE PORCH SALPRÉS DINS LA CARNINCERIA SINÓ AL PREU QUE VENDRÀ LO FRESCH [...]

82. QUE NENGUN CARNINÇER NO GOS DEGOLLAR, SCORCHAR NI ESQUARTERAR ALGUNA CARN SINÓ EN LA CARNINCERIA [...]

83. DE JUTGAR LO VI [...]

Ítem, stabliren e ordenaren que tot l'om que aportarà o metrà vi dins lo loch e terme de Cactí [sic] per vendre, que ans e primerament que aquell vene ni crit, que aquell aytal sie tengut de venir o manifestar al mudaçaff del dit loch e aquell mudaçaff amb pròmens sie tengut de venir a la casa on lo dit vi serà e aquell sie tengut de jutgar segons la valor del dit vi. E aquell de qui serà lo dit vi, sie tengut de vendre lo dit vi al for que per lo dit mudaçaff e pròmens li serà jutgat e no més, e si fer no·u voldrà, que per lo mudaçaff li sie feyt manament sots certes penes a coneguda del dit mudaçaff que aquell dit vi no vene dins lo loch e terme de Catí, les quals coses dessús dites sie tengut de manifestar al dit mudaçaff sots pena de X sous, de la qual pena si comesa serà, haja la senyoria del loch de Catí la terça part e lo terç lo mudaçaff e lo terç lo acusador, e si acusador no y aurà, que sia mig per mig entre la senyoria e lo mudaçaff; he que tot hom ne puxe ésser acusador, e que lo mudaçaff hi puxe enquerre per son officii sens acusador, e que aquell sie tengut de fer sagrament en poder del dit mudaçaff que en aquell vi des què serà jutgat no farà nenguna mescla ell ni altre per ell, sots la desús dita pena. Volgueren encara que aquells que aporten lo dit vi sien tenguts de dir ab sagrament d'on és lo dit vi ni a com los coste, sots la dita pena. [...]

[...]

91. DELS ÇAFARETGS [...]

92. DELS DRAPS CRUUS [...]

[...]

97. RÚBRICA DEL PEIX [...]

98. QUE NENGÚ NO SIE TAN GOSSAT DE PENDRE, MANIPLAR NI TALLAR PER HA OBS DE SI NI D'ALTRI NENGUNA CARN EN LA CARNINCERIA SINÓ LO CARNINÇER [...]

99. DE NO FER FEMER PROP LOS CANONS DE LES AYGÜES DE LES FONTS [...]

100. DE NO ABEURAR EN LES FONTS NI FER LEGURES [LLETJURES] NI EN EN LOS ABEURADORS [...]

101. DE NO FER LEGURES EN TORN DE LA ESGLÉSIA DE CATÍ [...]

102. QUE NENGUN OSTALER NO GOS VENDRE PAN CUYT EN LOS OSTALS [...]

103. DEL FORN E FORNS DEL LOCH DE CATÍ [...]

104. QUE NENGÚ NO SIE TAN GOSSAT QUE TRAGUE AYGUA DE LES FONTS E ABEURADORS PÚBLICHS PER REGUAR ORTALIÇES E FER RUSCADES E ALTRES COSES [...]

105. QUE TOTA PERSONA QUE FAÇA DREÇAR MESURA DE VI, E QUE DREÇADA AQUELLA DE CONTINENT LO FAÇA CRIDAR [...]

[...]

108. QUE NENGUN MENESTRAL NO GOS VENDRE OBRA VELLA PER NOVA [...]

.... y continúa con otros establecimientos, comenzando otra vez de 1..... (revisar!)

[GUINOT RODRÍGUEZ, Enric -ed- (2006): Establiments muncipals del Maestrat, els Ports de Morella i Llucena (segles XIV-XVIII). Fonts Històriques Valencianes. Universitat de València.] books.google.es

www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà